domingo, 12 de marzo de 2017
domingo, 5 de marzo de 2017
domingo, 5 de febrero de 2017
sábado, 31 de diciembre de 2016
domingo, 26 de julio de 2015
miércoles, 26 de noviembre de 2014
Presentació del llibre
Amb en Martí fa molts anys que col·laborem i ja havíem fet un llibre plegats
sobre plantes tòxiques. Ara hem volgut fer un altre aproximació al massís, mes
estètica i poètica, i aquest treball ha estat una oportunitat de luxe.
Quan vàrem començar el projecte no hi havia una idea definida d’entrada
sinó que el llibre s’ha anat construint al llarg del temps, sortida a sortida,
imatge a imatge. També hi han hagut converses i reflexions que d’alguna manera
es reflecteixen en les imatges i que hem intentat transmetre. Aquest text de
presentació es una oportunitat per a compartir-les amb vosaltres.
Aquest llibre no es una visió del Montseny; es mes aviat una mirada. Si
haguéssim de resumir el llibre en una sola frase, podríem dir que es una celebració
de la bellesa del massís.
El paisatge forma part del nostra patrimoni i resulta
difícil separar la natura de la cultura. Al
massís tenim paisatges de bellesa mediterrània, mes austera i arrapada a
la terra, i també tenim paisatges
rotundament bells; paisatges exuberants, i la fageda, sens dubte, n'és un. El color es clàssicament un element molt
important en la fotografia de paisatge i de natura i la estacionalitat, amb els
seus canvis de colors, n'és un bon exemple. Aquests canvis son un veritable
regal que es fa especialment espectacular a la fageda. El color es molt rellevant però de vegades es
visualment tant potent per si sol, que no ens deixa veure altres coses
importants.
Fer fotografia de paisatge pot ser molt fàcil i difícil alhora. Fàcil
perquè davant de la beutat de certs paisatges,
sobre fins hi tot el fotògraf... però el repte es anar mes enllà; hem
volgut mostrar aquests paisatges esplendorosos però també altres paisatges mes
humils i modestos. També hem volgut fer exercici un de síntesi, intentant
mostrar la essència de les coses, de vegades despullant-les del color, en un
intent de mostrar la forma.
En aquest sentit, la nuesa de l’hivern ajuda a mostrar aquesta essència;
a tots se’ns en va la mirada en els rogencs de la tardor o en els verds lluents
primaverals però hi ha una bellesa molt especial en les branques nues i en les
fulles seques. L’hivern es un com una imatge en blanc i negre, amb una bellesa
aspre i continguda on el color es queda un pas enrere, mostrant les coses sota
una visió diferent. Es un paisatge en
letargia, que ens regala aquest Montseny mes íntim.
Un altre de les nostres voluntats ha estat mostrar la bellesa de les
coses petites, dels detalls que de vegades passen desapercebuts. En aquest cas
vol ser un treball mes poètic i reposat; i es que la fotografia no necessàriament ha de
tenir sempre un significat ni portar implícit un discurs; hi ha fotografies que
son com haikus japonesos en el sentit de que no son una manifestació que vulgui
anar mes enllà de si mateixa.
També hi han que imatges son alhora un testimoni del passat i del
present. La fotografia també té un paper testimonial; en aquest sentit el
fotògraf es una mena de taxidermista que aixeca acta d’un lloc, d’un instant…
La petjada de l’home te una empremta molt marcada en el massís, formant
part del paisatge.
La arquitectura també es un element important que hem volgut fer present.
De vegades, mes que les imatges conegudes per tots, hem volgut mostrar detalls que
poden passar desapercebuts.
Ancestralment, la natura ens ha generat una barreja de por i admiració:
hi ha una natura amenaçant, capaç de destruir les collites o les cases i un
altre benefactora que ens proporciona aliment i aixopluc. Amb la
industrialització vàrem passar a dominar aquesta natura, que avui veiem des de
un prisma mes paternalista, com quelcom virginal i intocable que cal protegir.
Malgrat tots aquests canvis en la nostra manera d’apropar-nos, en la
natura sempre hem vist quelcom sobrenatural e inabastable, que no comprenem. Per
això es un lloc on també es dirigeix la nostra espiritualitat. Hi ha una
espiritualitat mes explicita que es
manifesta en les esglésies, ermites i monuments religiosos que hi ha abastament
a tot el massís; per altra banda i ha
una espiritualitat que va mes enllà de la simbologia i que emana de la nostra
essència i de la pròpia natura. Sovint els boscos i les muntanyes transmeten
una grandiositat i una solemnitat que ens apropa a quelcom inefable que no
podem abastar.
Molts de nosaltres també ens apropem al massís cercant un espai de pau i
tranquil·litat i, en aquest sentit, el Montseny també es un espai
d’espiritualitat.
En el llibre també hem volgut mostrar tots aquests aspectes que tenen a
veure amb la relació dels éssers humans amb la natura i amb el Montseny: hi ha el Montseny ric en biodiversitat, el
dels homes que hi viuen i treballen, el del poetes, un Montseny espiritual...
Finalment veu la llum la obra, però el cercle encara no està complert. Nosaltres
hem estat uns actors, una mena de catalitzadors i, per tant, només som una
etapa del procés.
L’obra s’acaba amb la vostra mirada, que es la que realment acabarà
dotant de significat aquest llibre.
lunes, 17 de noviembre de 2014
Suscribirse a:
Entradas (Atom)